Si els veïns de Sant Carles ( “és Carlinos”) han tingut sempre entre els eivissencs certa classe de respecte pel seu caràcter especial, sa gent de sa Cala ( “és Caleros”) no han quedat a la saga, hi són, aquí. … els agrada la gresca, les bromes, la música alta, en temps dels nostres avis tenien fama de rebels, de contrabandistes, de “guerrillers” … bona gent. Fins a mitjans dels anys 30 del segle passat fins aquí només es podia arribar via marítima des de Santa Eulàlia o qualsevol altre port proper, o caminant travessant muntanyes. En aquella època eren pocs els que tenien cavall, fins i tot una mula per transportar pes o per desplaçar-se.
Després d’uns 15 minuts per una carretera plena de revolts que voreja la costa arribam aquí des de Sant Carles, abandonem el municipi de Santa Eulària i ens plantem al municipi de Sant Joan. L’última corba abans d’arribar a sa Cala té unes vistes en pujada de la platja espectaculars. Ves amb compte si vols aturar-te aquí per fer la foto, vigila on poses el cotxe o la moto i vigila el trànsit.
Una platja ampla, sorrenca, llarga, amb aigües clares i vistes sobre Tagomago (la de Norma Duval i Matías Kuhn, la de la controvèrsia, investigueu una mica o pregunteu allà). Un passeig després de la platja ple de restaurants, souvenirs, quioscs de premsa, terrasses, un beach club a la dreta. Es serveix menjar internacional, plats eivissencs, paelles …. gairebé tot té cabuda en aquesta magnífica platja.
Una de les favorites per la gent d’Eivissa, i bastant concorreguda els caps de setmana.