La platja nord de Sant Antoni, just darrera d’un parell d’hotels, encara que no afecti per res la seva visió. La platja queda amagada entre pins.
Sorra fina i daurada, una platja tancada a vents de tota mena menys als de ponent que solen ser forts a l’hivern.
Una platja familiar freqüentada per gent de l’illa i per famílies tractant d’escapar de la calor i de la rutina, tractant de “trencar” d’alguna manera la jornada laboral. Una cosa que molts de nosaltres fem al migdia, ens referim a aprofitar-nos de viure en una illa i calçar-nos xancletes i banyador l’estona que tenim per menjar, per donar-nos una capbussada i refrescar-nos. A alguns ens carrega les piles i als altres ens sembla que és com si haguessis trencat el dia.
Un canvi de rutina 25 minuts de platja abans de tornar a la feina.