La platja de la sorra negra, així és com li dèiem a casa quan érem petits, és l’única de l’illa que presenta aquest color gris fosc de sorra. Per arribar-hi hauràs de baixar per unes escales empinades amb graons bastant amples. Per baixar no hi ha problema, és a l’hora de pujar que es fa més dur.
Una àrea molt coneguda per aquells que vivim aquí tot l’any, amb 3 restaurants que ofereixen menjar a l’estil eivissenc: peix fresc i arrossos sobretot. A més se les apanyen entre ells per gairebé cada nit tenir alguna actuació de músics o artistes en directe. Els tres restaurants compten amb terrasses fresquetes i a l’ombra.
No és una platja per a algú que tingui problemes de genolls o d’esquena, l’escala es fa barda amunt. Per la mateixa raó no us la aconsellem a aquells que tingueu mobilitat reduïda.
Hi ha un xiringuito a baix a la platja perquè no hagis de pujar a refrescarte o menjar alguna cosa.
Disposa de para-sols i hamaques.